GRAU D'INGLA, COVA PENJADA DEL

Per una gran boca es penetra en una galeria dividida en dos per les restes d'un envà separador. El tram final és lleugerament descendent fins a fer-se impenetrable.

Baixant pel cingle es pot accedir a una boca superior que mitjançant un pou de parets inclinades desemboca pocs metres més enllà de la boca inferior.

Del terra sedimentat, i de forma superficial, s'arreplegaren diversos fragments de ceràmica que, per la tipologia, poden anar des del neolític fins l'Edat Mitja. 

Les primeres dades que tenim són les proporcionades per membres de la SIE – CEA que l'exploren l'agost i octubre del 1983.

A primers de novembre de 2023 membres de l'Espeleodijous, informats per Jordi Álvarez, escalador que coneix bé la zona i tot pensant que es tractava d'una cavitat inèdita, la visiten i actualitzen les dades i situació.

1. Pallarès, Joan (1986).- “Primera troballa de pintura esquemàtica al vessant meridional del Pirineu”. EspeleoSie (28): 2-7. SIE – Centre Excursionista Àliga. Barcelona.

• Revisió de coordenades, topografia 2023 i fotografies extretes del web: espeleodijous.cat Apunt d'activitat del 9-11-2023