Cova de l'Home Mort

Dels tres punts d'accés a la cavitat, el del mig és el de majors dimensions i es troba dividit en dos per bloc de roca, donant a sengles cambres de diferents dimensions i intercomunicades per un passadís. Al fons de la més occidental, que correspon a la tercera boca, s'obre entre blocs una galeria ampla (16 metres màxim), baixa de sostre (0,8-1,2 metres), de 15 metres de longitud i lleugerament descendent, al final de la qual resta tancada la cavitat. En diferents racons d'aquesta cambra s'originen petites saletes laterals i en el seu tram final es poden observar senyals evidents d'inundacions temporals.
La cavitat s'obre en materials del triàsic inferior (Buntsandstein), segurament gresos grollers o microconglomerats. En diferents punts de les parets de la cova es poden observar senyals d'excavació artificial, possiblement de recerca mineralògica.

Coneguda des de fa molt de temps per la gent de la contrada, per excursionistes i fins i tot per algun grup espeleològic, però mai s'havia publicat res sobre ella. El novembre del 1981 membres de la SIE – CEA la visiten i topografien, sortint publicada per primer cop al volum 6 del Catàleg Espeleològic de Catalunya (1982) amb la denominació de Cova de Can Plans de Monteugues, encara que hi ha una cita que la denominava Cova dels Pirates i una pintada a la boca (1981) posava Cova de la Granota. Recentment (2014), a la propera masia ens han comentat que de sempre s'ha conegut amb el nom de Cova de l'Home Mort i en alguns itineraris excursionistes que apareixen a internet també l'esmenten amb aquest nom.

1. 
   Badiella, X. (1986).- “La Cova de Can Plans”. Circular interna SIS (15). SIS-CE Terrassa.

2. 
   Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1982).- Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota. Barcelona.

• 
  Revisió de coordenades, fotografies i altres dades facilitades per Alfred Montserrat i Martí Romero (ERE – CEC).