Segons
explica L. Pericot, durant les seves primeres intervencions
arqueològiques al Montgrí (1925), gent de la contrada li van
comentar que cap a la segona meitat del segle XIX, un pagès anomenat
Margall i propietari d'un oliverar al vessant del Montplà, va
aprofitar una esquerda per treure terra per al conreu i dins aquesta
terra havia trobar denes de rosari.
El
30 d'agost de 1925, Pericot va localitzar el cau i van començar les
excavacions tot trobant restes d'inhumació, peces de sílex i peces
de collar, tractant-se d'una cova sepulcral del neolític final i el
calcolític. Des de fa anys el jaciment es considera exhaurit.
Bibliography
Arbusé,
N. (2005).- El Montgrí
pas a pas.
174 pp. Cossetània Edicions. Valls.
Borràs,
J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1982).- Catàleg Espeleològic de
Catalunya (vol. 6): el Baix Empordà, el Gironès, la Selva,
l’Osona, el Vallès Oriental i el Maresme: 290 pp. Ed. Políglota.
Barcelona.
Pericot,
L. (1939).- “Cuevas sepulcrales del Montgrí”. Ampurias
(1): 113-137. Barcelona.
Valles,
Jordi de (2010).- Catàleg
Espeleològic de Catalunya.
Vol.4: 397 pp. Espeleo Club de Gràcia / Federació Catalana
d'Espeleologia.
Fotografia
extreta de wikiloc.
Autor: Santi Gavarres
