Cova de la Punta Grossa

La cova és una xarxa de petits conductes de dissolució units per passos estrets que no tothom pot superar. Des de la boca principal s'inicien dues derivacions. A l'esquerra el conducte va descendint fins acabar en un pouet (cota – 11 m.) amb el fons inundat (desconeixem si es tracta d'un nivell freàtic o és una filtració de l'aigua del mar). Cap a la dreta, els conductes són més diversificats i també descendents en un principi, per al tram final emprendre una remuntada que porta a la segona boca situada uns 7 metres per damunt la principal.
Els primers metres del forat son desagradables de recórrer per la quantitat de “deixalles pudentes” dipositades per un Diògenes local que la deu fer servir com amagatall. (Aquesta circumstància anotada per J.M. Victoria l'any 2010, cal dir que continua a l'estiu del 2015).
El recorregut de 50 metres és totalment estimatiu, basant-nos en l'única topografia que disposem. Segons es comenta a Espeleobloc, el company Enric Porcel (GEB) ja tenia feta una nova topografia, però encara no ha estat donada a conèixer.

La cova va ser oberta durant les obres de construcció de la via del ferrocarril de Barcelona a Vilanova i la Geltrú per les costes de Garraf durant l'últim terç del segle XIX, en obrir la trinxera després de la sortida del túnel. La primera notícia que es té d'ella la proporciona T. Creus l'any 1880 tot dient: “En les vessanes d'aquesta montanya, y vora'l mar se troben aquestes coves, molt conegudes y visitades. Al ferse'ls treballs per l'obertura de la foradada en la mateixa Punta Grossa (ferrocarril de Valls a Vilanova y Barcelona) se trobaren unes grans cavitats, cobertes de concrecions, les qui comunicaven ab les coves de la platja; però tingué de taparse en part l'obertura que quedava sobre la volta de maons de la foradada. En la part que pugué examinarse es vegé que hi havia diferents aixamplaments que's comunicaven per corredors molt estrets, en un dels quals se trobaren òssos d'animals mitj petrificats”. (sic).
Aquestes dades són reproduïdes posteriorment per Puig y Larraz (1896) i Font i Sagué (1897) en els seus catàlegs. Més tard és citada únicament en els llistats de Faura i Sans.
Poca cosa més se'n sap d'aquesta cova fins molts anys més tard. Ens resulta molt estrany que el desaparegut Josep Castell, veí de Vilanova i treballador de RENFE, que es coneixia els racons més inversemblants del Garraf, no hagués parlat mai d'aquesta cavitat. Fa bastants anys, membres de la UME de Gavà ens havien parlat d'una cova propera a Vilanova que ells en deien “Les gateres”, i pensem podria tractar-se d'aquesta mateixa cova.
Cap a 1987, en J.C Juderias, antic company a la SIE, ens va passar una topografia d'una cova en que havia estat anys enrere amb companys d'un altre club (Gelera ?) i que van denominar Cova del 15 de Agosto (sic) i que ben aviat vam suposar que es tractava de la Cova de la Punta Grossa. Aquesta és, de moment, l'única topografia que coneixem de la cavitat.
El 2010, els companys de l'Espeleodijous, acompanyats per Josep Pastor, de Sitges, fan un visita parcial a la cavitat, tot deixant constància al blog Espeleobloc i denominant-la Cova de la Via, que és com possiblement la coneixen els espeleòlegs de Sitges i de Vilanova. Ja en aquell moment, en Jordi de Valles els hi fa un comentari de que en realitat ha de ser la Cova de la Punta Grossa.

1. 
   Creus, Theodor (1880).- “Noticia de algunas trovallas arqueológicas fetas en lo districte municipal de Vilanova y Geltrú...”. Butlletí de l'Associació d'Excursións Catalana (21): 165. Barcelona.

• 
  Fotografies i altres dades extretes del blog: espeleoblog.blogspot (apunt del 19-5-2010)

• 
  Actualització de dades i fotografies (juliol 2015) facilitades per Martí Romero (ERE - CEC)