Tuta de Saus

L'entrada, en forma de gran embut inclinat, segueix una rampa descendent en fort pendent i recoberta de fulles seques. En l'extrem més baix, després de passar un petit pas i uns blocs, es forma una gran sala d'estructura triangular, amb la planta i sostre recoberts de blocs, seguint la mateixa inclinació que la rampa d'accés. Al final de la gran sala es troba un pas curt i estret per on arrosseguem per un conducte inclinat d'uns 10 metres de recorregut per fer peu en un esglaó de 2 metres de fondària. De seguida agafa unes dimensions més regulars entre grans blocs; als pocs metres i accedint per un pas fàcil lliure de blocs, s'accedeix a una fina rampa descendent concrecionada, que obliga a grimpar per arribar al centre d'una galeria-sala de 15x12x5 metres Sala d'Enllaç, d'estructura més ampla, còmoda i ben decorada, mantenint una determinació totalment descendent franquejable per l'esquerra. Una trinxera per la dreta comporta una progressió senzilla fins arribar a una sala més àmplia amb el sostre horitzontal i amb la planta sense desnivells destacables. Dos petits esglaons laterals a la dreta de l'esmentada sala, duen a unes decidides rampes que segueixen els plans d'estratificació, fins quedar aturats en un pas de sostre baix infranquejable, situat a -59 metres de fondària. Per aquest darrer tram hi circula una petita corrent d'aigua, produïda pels abundants degotalls hi han a les galeries esmentades.
Situats a la Sala d'enllaç, trobem la prolongació lògica del tram explorat, però en sentit contrari, podem remuntar per una galeria ascendent d'uns 30 metres de recorregut lineal, molt bonica i amb la planta plena de tolls d'aigua de diferents mides, el punt més alt es situa a -14 metres respecte la boca d'entrada.
Des de la Sala d'Enllaç fins a la sala de sostre horitzontal, corre paral·lela a la galeria principal, un segon conducte de sostre més baix i ple de lloses caigudes del sostre, que incomoden molt l'exploració. Per la seva part final, de dimensions més notables, tornem a accedir a la sala de sostre horitzontal per un ressalt vertical de 4 metres.

La primera noticia que tenim de l'exploració de la cavitat, és la realitzada pel SIEP del Centre Excursionista Poblet de Barcelona l'any 1980, els quals l'exploren fins a -22 metres de fondària, amb un recorregut de 60 metres.
L'estiu del 2006 la SEO del Centre Excursionista de Vallirana, desobstrueix el punt final conegut fins llavors, accedint a unes noves galeries de major recorregut i desnivell.

1. 
   Borràs, J.; Miñarro, JM.; Talavera, F. (1980).-”l'Urgel, el Solsonès, la Segarra i el Berguedà”. Catàleg espeleològic de Catalunya. (Vol. 5): 1-234. Políglota. Barcelona.

2. 
   Tolrà, A.(1981).-”Contribución espeleológica para el conocimiento de cavidades del Alt Berguedà”. Boletín espeleológico SIEP (13):3-32. SIEP-CE Poblet. Barcelona.
3. 
   Valles, Jordi de (2009).-Catàleg Espeleològic de Catalunya (Vol.3):1-381. E.C. Gràcia/FCE. Barcelona

• 
  Fotos coordenades i dades, Montse Roca i Juli Serrano. “Espeleobloc”. Post del dia 24 de febrer del 2013.