VENTATJOL, COVA DE

La boca fa gairebé 5 m d'amplada per una alçada de l'ordre de 1,80 m. Al poc d'entrar hi ha un bloc en forma de gran llosa despresa del sostre. Continua una galeria descendent, amb amplades pròximes als 4 m i amb bastants blocs. Als 20 m de recorregut la galeria perd amplada però, sobretot, es fa baixa de sostre i ens obliga a arrossegar-nos per un terra de pedres i blocs. Superarem alguna estretor abans d'arribar al final, on hi ha una fissura que esdevé impracticable.

La cova té una llarga història lligada a l'eremitisme. La proximitat a l'important Santuari de Santa Maria del Collell facilità que alguns eremites trobessin en aquesta cova un espai adient per a les seves estades de penitència i oració.

Per aquesta raó, la cavitat també és coneguda com a Cova del Frare, Cova de l'Ermità i Cova del Collell. Curiosament, al mapa de l'Editorial Alpina apareix com a Cova de la Pollera, pel fet que en una època la cova servia d'aixopluc del bestiar i tothom que hi anava sortia ple de polls.

Visitada per membres del GES - CMB el juliol de 1979 tot fent una descripció prou acurada que apareix per primer cop al CEDC - 6 (1982)

Totes les dades, topografia i fotografies han estat extretes del web: geb.cat (del Grup d'Espeleologia de Badalona). Apunt del 29-7-2024. Dades: Ferran Cardona (ECM Barcelonès), Josep Cuenca, Xavier Samarra i Emilia Doña (GE Badalona)

Borràs, J;Miñarro, JM; Talavera, F. (1982).-'el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, l'Osona, el Vallès Oriental i el Maresme' Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):84-85. Ed Políglota. Barcelona.

Valles, Jordi de (2010).-'Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, Osona, Pla de l'Estany, Selva'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4):1-397. ECG/FCE.