XICLET, AVENC DEL

La boca dóna accés a un pou de 1,84 metres de fondària, a la base en pendent ens porta fins la capçalera d'un pou dividit en dos parts, amb una lleixa de roca al mig, el primer tram de 2,89 metres i el següent més vertical de 6,84 metres, a la base trobem dos conductes horitzontals superposats de 3 i 5 metres respectivament, al costat contrari una curta galeria descendent ens porta a una diàclasi perpendicular on girarem a la dreta quasi 180 graus per baixar a una saleta on trobem la petita boca d'un pou de 5,28 metres, que ens situa a la base d'una galeria en pendent. Seguint avall trobem un pas estret i una galeria en fort pendent que poc a poc es va estrenyent fins a fer-se impracticable. Des de la base del pou anteriorment citat, remuntarem la galeria i accedirem a un pou de 2,63 metres, aquest punt forma una mena de sala de 6 metres de llarg i amb el sostre a 5,23 metres, amb abundant formació, a l' altre extrem de la sala trobem un nou pou de 5,87 metres que s'inicia amb una forta rampa. A la base trobem un pas entre formació que ens porta a una petita sala on trobem un estret pou d'1,10 metres on de moment no es pot avançar més.

Atenció:

En la data que es va efectuar la visita, octubre de 2019 el mesurador de gasos va detectar una lleu hipòxia (17,2).

Aquesta és una més de les moltes cavitats explorades al Pla d'Ardenya entre els anys 1968 i 1973 per un grup d'espeleòlegs residents a Vallirana i que pertanyien a l'ERE de l'AEC, aquests l'any 1976 formaren part de la fundació del Centre Excursionista de Vallirana.

De l'avenc del Xiclet fins l'any 2016 tan sols es coneixien els primer 4 metres, ja que un acumulament de blocs impedien la progressió.

El 25-9-2016 membres de l'EspeleoCorb de Corbera de Llobregat revisen la cavitat i constaten que és factible la seva desobstrucció. El 21-1-2017 inicien els treballs que després de diverses jornades de desobstruccions finalitzarien el maig del 2017 assolint els 28 metres de fondària, en aquestes tasques hi participaren Alberto Sánchez, Jordi Boira, Amadeu Avià, Jordi Zambudio, Isis Barrio, amb la col·laboració de Laura Besolí, Francesc Alarcón, i Ignasi Morros.

El 2017 l'EspeleoCorb donà a conèixer un croquis de la cavitat.

Durant els anys 2021 i 2022, Ignasi de Yzaguirre i Sofia Bengoetxea (GERS de l'AEM) van estar desobstruint l'extrem Nord-est del fons de la cavitat, amb l'únic resultat d'arribar a la cota -30 metres de fondària.

Canals, Leonci; Farre, Miquel; Joan,Jaume.(1979).-'Primeres relitzades al Plà d'Ardenya per membres de l'ERE de l'AEC'. Butlletí Divulgació Espeleològica (0):71-79. ERE-AEC. Barcelona.

Lloret Prieto, Jordi.(1979).-Catálogo espeleológico del Pla d'Ardenya (Tomo I):1-106. Barcelona.

Rubinat Aumedes, Francesc.(2004).-Catàleg Espeleològic del massís de l'Ordal(EspeleoSie-monogràfic):1-117. SIE-CE Àliga. Barcelona.

Valles, Jordi de. (2017).-'Baix Llobregat'. Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.6):1-468. EC Gràcia/Federació Catalana d'Espeleologia.

Fitxa actualitzada a 31-12-2019. Dades, topografia i fotos facilitades per Juli Serrano (SIE-CEA) i Francesc Rubinat (ERE-CEC).

Actualització de la fitxa amb la inclusió de la topografia facilitada per Ignasi de Yzaguirre i Sofia Bengoetxea (GERS-AEM), abril de 2025.