ENCANTATS, COVA DELS

L'entrada superior, d'un metre de diàmetre s'obre en forma de pou de 4,93 metres de fondària. A la base i en direcció NE, trobem un estret conducte que finalitza en una petita saleta. Des de la base del pou i en direcció O, la galeria manté unes mides respectables, fins arribar a la part superior d'una sala, la base de la qual se situa uns quatre metres més avall, però que es poden davallar sense cap problema. Des de la sala ja veiem la claredat que penetra per la boca de la cova situada al cingle de la Margenera.
A la sala i en la part O, trobem un parell de petits conductes que finalitzen als pocs metres, mentre que en el costat NO trobem l'accés a un estret conducte que ens situa en una galeria paral·lela a la de la boca de la cova, però de dimensions més reduïdes, i que quasi al final trobem un selectiu pas de 0,30X0,37 metres que permet observar que la galeria continua alguns metres més.

Descoberta a l'últim terç del segle XIX, poc després de la Bora Gran d'en Carreres. Pere Alsius la visita per primera vegada l'any 1871. Josep Bosoms hi realitza excavacions en gran escala durant els primers anys del segle XX, mentre que en Josep Mª Corominas ja en el 1931, garbellarà les terres deixades per Josep Bosoms. Finalment el 1943-44 Ll. Pericot i J. Maluquer, aprofitant l'excavació en curs de la propera Bora gran d'en Carreres, acaben de garbellar i excavar la cova fins deixar-la pràcticament esgotada.
Pels vols del 1974 Xavier Marín del GEIS del CE Empordanès realitza una topografia de la cova de les Encantades de Martís, documentant-la erròniament com a cova dels Encantats. Aquest error dóna peu a que en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol. 6) del 1981 s'adjudiqués aquesta topografia a la cova dels Encantats de Serinyà, quan en realitat es tractava de la de les Encantades de Martís a Esponellà. Així mateix aquest error es reprodueix de nou en el Catàleg Espeleològic de Catalunya (vol.4) editat el 2010.