La
seva característica principal és la seva estretor, gairebé no es
pot girar el cos en tota la cavitat. L'estretor i la gran quantitat
de pedres i terra que cauen al més petit descuit, la fan difícil
d'explorar. Baixats el primers metres trobem un pas estret per on
surt habitualment un fort corrent d'aire.
Malgrat
que s'atribueix la primera exploració a en Font i Sagué, i aquest
l'esmenta al seu catàleg, però enlloc diu que hi hagi estat. A
l'article de la Font d'Armena ni tant sols l'esmenta.
Rafael
Amat i Carreras l'explora per primer cop el 24 d'agost del 1925 i
l'anomena Esquerda del Mas de les Fonts. Considera que pot haver
baixat fins a -50 metres, tira una pedra i calcula que l'esquerda
baixa uns 50 metres més.
Sempre
hem tingut dubtes de si en Rafael Amat va explorar aquesta esquerda o
bé va estar la número 1. Per les explicacions donades, la fondària
i el fet que la número 1 tingui dues boques i ell no ho esmenta,
pensem que l'esquerda que va explorar va ser aquesta.
El
1963, la gent del Club Muntanyenc Barcelonès la va tornar a explorar
i li atorguen una fondària de 40 metres. Aquests també l'anomenen
Esquerda del Mas de les Fonts.
A
finals dels anys 70s es explorada per l'ERE del CEC, on citen les
diferent esquerdes com Penya Esquerdada, amb diferents números per
identificar-les, en aquest cas la número 2.
El
2 de novembre de 1996 és explorada i topografiada per membres del
SEO-CE Vallirana, aquest l'anomenen amb les sigles SM-1, però no
aconsegueixen baixar més d'una quinzena de metres degut a
l'estretor, tot i que van fer un sondeig fins a -50 metres.
Bibliography
Amat
i Carreras, Rafael (1972).-”Sota el Massís de Garraf III”.
Espeleòleg
(16):787-801. ERE-CEC. Barcelona.
Font
i Sagué, N. (1898).- “Un descobriment espeleològich (teoria de
la Font d'Armena)” Butlletí.
CEC(45):
237-248; (46): 265-276. Centre Excursionista de Catalunya.
Barcelona.
Amenós,
Toni.(1980).-“Esquerda del Mas de les Fonts”. Espeleòleg(30):
679-684.
SEO
del CE Vallirana. (2001).-“Les Esquerdes del Mas de les Fonts”
Ardenya(1):1-7.
Vallirana.
Rubinat
Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de
l'Ordal”. Espeleosie(Monogràfic):1-117.
SIE del CE Àliga. Barcelona.
Valles,
Jordi de (2017).-”Baix Llobregat” Catàleg
Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-468.
EC Gràcia/FCE.
Situació,
coordenades i fotografies facilitades per Montse Roca i Juli Serrano
(SIE-CEA), març de 2021.
›
›
›
