De tot el conjunt d'esquerdes del Mas de les Fonts
és la més fonda i la més complexa ja que dues de les boques enllacen
interiorment, per la tercera boca (SM-10) no s'arriba a passar físicament.
L'accés més còmode en entrar per la boca del mig (SM-9) on trobem un ampli caos
de blocs seguit de un P12 una falsa base en pendent ens aboca a un P16. Per
l'altra entrada després d'un ressalt de 6 metres trobem un pou de -37 metres,
un cop a la base si seguim amunt trobarem un pou de poca amplada que en durà al
punt més fondo de la cavitat.
A
finals dels anys 70s l'ERE del CEC, exploren les diverses esquerdes
de la zona de les Esquerdes del Mas de les Fonts i les citen també
com Penya Esquerdada amb diferents números per identificar-les, en
aquest cas la citen amb el número 3, però només accedeixen per la
boca del que anys més tard el SEO marcaria com SM-9.
Membres
del SEO-CE Vallirana l'exploren i topografien el 27 de gener de 1996
anomenant-la amb les sigles SM-8, SM-9 i SM-10 i també Penya
Esquerdada 8/9/10.
Bibliography
Amenós,
Toni.(1980).-“Esquerda del Mas de les Fonts”. Espeleòleg(30):
679-684.
SEO
del CE Vallirana. (2001).-“Les Esquerdes del Mas de les Fonts”
Ardenya(1):1-7.
Vallirana.
Rubinat
Aumedes, Francesc (2004).- “Catàleg Espeleològic del Massís de
l'Ordal”. Espeleosie(Monogràfic):1-117.
SIE del CE Àliga. Barcelona.
Valles,
Jordi de (2017).-”Baix Llobregat” Catàleg
Espeleològic de Catalunya (Vol.6):1-468.
EC Gràcia/FCE.
Situació,
coordenades i fotografies facilitades per Montse Roca i Juli Serrano
(SIE-CEA), març de 2021.
›
›
›
›
